La comissió que organitzava el CCA, després de tres anys, volia tenir una pensada especial per a la quarta edició. Ens vam dir: perquè no podem, amb la humilitat i els recursos que tinguem, fer una nit amb una "idea pròpia"?. La sentència "Ens calen cançons d'ara", dita per Lluis Serrahima i que va suposar l'inici de La Nova Cançó, se'ns va revoltar just l'any que es commemorava el moviment de cants i revoltes.
Tot es va posar a lloc. Durant els tres anys de programació, havíem escoltat un seguit de cantautors/es que no només mantenien viva la flama de la cançó protesta, superant l'ostracisme que va partir durant la transacció democràtica, sinó que l'havíen fet necessària en la construcció de la nova esquerra independentista i rupturista.
Just en l'any que el sistema ja no es va vestir per dissimular-nos les misèries que l'aguanten i després d'uns anys on l'atuzucac nacional començava a esclarejar-se, des del Casal Popular l'Esquerda, vam decidir proposar a diferents cantautors compartir una nit de cançons per la lluita, l'amor i el compromís de la transformació.
Així, amb quatre rals i amb sacs d'il·lusió, 6 d'ells es van mostrar entusiasmats. Cap tipus de problema, només la il·lusió d'uns correus electrònics eren el preludi d'un recital inédit fins el moment.
La nit del 29 d'octubre de 2011, a la Casa de Cultura Sant Francesc de Granollers, es va cantar a la pell de l'emoció, per la humilitat del qui comparteix l'experiència de la revolta. Pau Alabajos, Cesk Freixas, Meritxell Gené, Andreu Valor, Josep Romeu i Jordi Montañez, davant d'unes 200 persones, van oferir un recital del record, de present i pel futur. D'aquell dia en va sortir l'audiovisual "La Cançó Necessària" que vol transmetre'n l'esperit.
Després d'un any, apareix el bloc La Cançó Necessària per fer la brasa permanent que encengui un foc a qualsevol indret dels Països Catalans. Perquè la revolució necessita cançons i les cançons també viuen en les revolucions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada